Inicio
Inicio

1ª Misa de Mn. Antonio a Sant Baldiri (13/09/14)

Homenatge a Mn. Lluis (28/09/14)

Volver

Tornar

Del Full Dominical 15/11/2015

Els somnis de Mn. Lluís Alonso




                      Mn. Lluís Alonso i el bisbe Agustí Cortés     

                   durant la Visita Pastoral a l’Arxiprestat de

                                    Sant Boi de Llobregat, l’any 2008




Hom es pregunta per què hi ha persones,que avui qualificaríem de «realment positives»; quin secret guarden per mantenir viu aquest bon esperit, que es manifesta sobretot en la relació personal amb els altres i en la força interior per afrontar un treball, sense caure en derrotismes o amargors, malgrat les dificultats.


Són interrogants alimentats per experiències massa freqüents, que, amanera de contrast, com un clarobscur, van en sentit contrari; és a dir, experiències de trobades amb gent cansada,derrotada o acomodada a unavida «de mínims», de compliment anodí,sense creativitat ni il·lusió. Dins l’Església i fora d’àmbits eclesials trobem persones corbades sota el pes del temps: potser van donar tot el que tenien en el passat i ara viuen de la inèrcia; potser solament sobreviuen decebuts a la vista dels resultats obtinguts de vells esforços i il·lusions; potser, senzillament, esperen que siguin uns altres els qui vagin empenyent el carro…


Mn. Lluís Alonso és un sacerdot diocesà,ja jubilat. Però, si només fos per la seva força interior, continuaria tan actiu com el primer dia del seu ministeri. L’afabilitat que un troba en el seu tracte no consisteix únicament en un ànim constantment alegre, sinó també en una capacitat d’afrontar els problemes presents amb una mirada positiva vers el futur.


Freqüentment, trobem persones que qualifiquem d’«optimistes». Fins i tot som convidats per psicòlegs a ser-ho, a tenir pensaments positius, a mirar el futur amb optimisme... L’optimisme psicològic, tanmateix, pot ser efecte d’un autoengany, d’una fugida de la realitat o d’un esforç voluntarista. El secret de Mn. Lluís Alonso no és exactament això. Al llarg de la seva trajectòria sacerdotal ha estat sempre en contacte, conscientment i per pròpia voluntat, amb el món del sofriment humà, aquest món de la pobresa, de la malaltia o de les famílies trencades. Ningú no podrà detectar en ell un desconeixement o una fugida del món del dolor i la contradicció. Tampoc no podem dir que el seu tarannà sigui conseqüència d’un voluntarisme buit.


El secret de Mn. Lluís s’ha de buscar en altres fonts. Com sempre passa en les coses de l’esperit, no podem descartar una personalitat psicològica predisposada a l’optimisme: al cap i a la fi és un do de Déu. Però el més decisiu, allò que configura la seva personalitat, és l’horitzó de l’esperança, obert en ell constantment pel seu esperit sacerdotal. Aquell do que es revifa constantment, a la manera d’una brasa que torna un cop i un altre a fer flama i a escalfar per l’efecte d’un renovat alè (cf. 2Tm 1,6). És el do o carisma que es comunica per la imposició de les mans, val a dir, l’ordenació sacerdotal i que permanentment és exposat a l’alè de l’Esperit.


Aquesta exposició constant al vent de l’Esperit mitjançant l’oració fa somniar. Els somnis denoten els desitjos i els desitjos defineixen i conformenla persona. Allò de «digues-me quins són els teus somnis i et diré qui ets», val per a tots i val especialment per als sacerdots. Les il·lusions i els somnis de Mn. Lluís, fixats en la tasca de Càritas, en la Residència d’ancians, en el coneixement, el tracte proper i l’atenció a les persones concretes, en el servei litúrgic i sacramental, són una fotografia de la seva ànima sacerdotal.


En la mesura en què institucions que es van crear per servir, persones que abans van ser capdavanteres i referents socials, ideologies que van arrossegar energies i il·lusions, i avui deceben i deixen buits profunds, necessitem rostres concrets al nostre costat, que animin a continuar vivint. Satisfer aquesta necessitat, potser serà una de les grans tasques que haurà de realitzar avui el sacerdot.


† Agustí Cortés Soriano

Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

Inaguración del Pesebre 4/12/2015 a las 19:00

Acudió la Alcaldesa, regidores y el Presidente de los Pesebristas. Mn. Antonio bendijo el acto

Viaje a Montserrat

Viaje a Lérida

Excursió amb els confirmands, catequistes, escolans, a Barcelona (Mercat de Santa Llúcia, Catedral, Plaça de Sant Jaume, Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, Basílica de Santa Maria del Mar i Museu de la xocolata).